|
Per
a casos, el món;
per
a cócs, el forn.
La
nostra espècie -igual que qualsevol altra- té com a principal i fonamental
tasca quotidiana la de menjar, cercar alguna cosa per cruspir i recuperar
la despesa energètica diària.
A
hores d' ara, algunes ètnies, grups humans, civilitzacions, o com vulguem
dir-ho, hem resolt (malgrat tot, encara no plenament) d' alguna manera
eixa necessitat. Ha deixat de ser una angoixa tal mancança i ha passat
a convertir-se en un plaer. Això -de vegades- ha comportar també un
engreixament de l' espècie: prenem més energia que la que consumim.
A eixe plaer, a l' art de menjar bé i regaladament li diem gastronomia.
Quan
ens vam plantejar la possibilitat de fer un llibre sobre gastronomia
covarxina el principal problema que vam tindre va ser el de seleccionar
allò que volíem fer, quins tipus determinats de plats o condiments
calia escollir i quins havíem de deixar. No va ser fàcil, però, per
tal de simplificar el treball i no entrar en terrenys relliscadors, vam
optar per centrar-nos exclusivament en allò més representatiu del
nostre poble: els cócs. I , per tal de no deixar-los sols, decidírem
acompanyar-los dels dolços. D' aquesta manera, amb els cócs i els dolços,
ens centràvem en una part de la gastronomia covarxina importantíssima,
pràcticament aquella que podem dir de forn, la que es feia i es fa al
forn de la fleca o al forn de casa. Encara hi ha molta gent que cada
setmana fa cócs; i molta també que fa i cou ella mateixa les pastes i
rebosteria d' esdeveniments familiars.
A cada zona, el camp, la climatologia i els costums han fet que hi baja
unes diferencies d'usos culinaris, per això, quan parlem de Cócs i
dolços covarxins, no volem dir que anem a
referir-nos a productes exclusius del nostre poble, puix és bén
evident que ens diferenciem molt poc dels pobles Veïns. Únicament sí
volem deixar palés que són cócs i dolços que a les Coves estan
vigents des dels darrers cent anys, com a mínim. Alguns són més
moderns, però cal pensar que de la mateixa manera que la parla o la
moda evolucionen, també ho ha fet la gastronomia covarxina. L’evolució
es dóna, no només perquè s'hi afigen nous dolços als ja
tradicionals, sinó també per la forma d' elaborar-los (de familiar
s'ha passat a industrial), per les noves tecnologies emprades i també
pel moment de la sella elaboració. És a dir, que cócs o dolços específics,
abans, d' una època determinada de l’any, han passat a hores d' ara a
fer-se durant tot l'any (cas dels rotllets o les magdalenes).
Al
marge de tot açò, sembla que m'han encarregat a mi prologar aquest
primer recull de gastronomia covarxina i segon volum de la col.lecció Papers
Covarxins, pel meu passat de flequer. A dir veritat, jo em vaig
dedicar més al pa que a les pastes. No obstant, n'he cuit moltes d'
aquestes últimes. Recordo perfectament que els dies abans de restes
grosses com Nadal, Pasqua, agost, etc. les dones, mestresses de casa,
s'atansaven al meu forn per tal de fer i coure les pastes. Generalment
no les feien a casa, sinó al forn. Allí batien i pujaven les dates,
aplanaven i "aditaven" els cócs, tallaven els trossos de
codony, ratllaven les corres de la llima... De tot això emanava una
flaire, una olor típica de forn-pastisseria que, encara ara, recordo i
associo a la resta corresponent. També cada quinze dies, aproximadament,
les dones solien pastar, és a dir, feien pa i el portaven a coure al
forn. D'algunes de les peces de pasta sobrant feien cócs amb
ingredients que variaven i depenien de les possibilitats econòmiques de
la pastadora. Si el trosset de pasta sobrant era mentir, solien fer un
rotllet amb ametlles per als més menuts o alguna nina de pasta. Podria
contar moltes anècdotes d'aquell temps però millor deixar-ho, no? Anem
per feina.
Què seria d'una resta sense menjar? I d'un menjar sense uns bons dolços?
Tenim una molt variada i exquisida rebosteria, però crec que el cóc,
els cócs, és allò més representatiu, més emblemàtic i que més ens
diferencia de la dels pobles dels voltants. En principi el que ací diem
"cóc" és denominar "coca" a altres indrets i ací
els fem "destapats" mentre que fora no tenen tant eixe costum.
Pel que fa als seus ingredients, poden ser tan variats com la imaginació
ens dicte, però encara continuen tenint fama merescuda els cócs de
sepionet i els de codony. Tant pel seu sabor com pel mateix jaç i
l'estreta baraneta. Recordo que calia anar molt alerta amb els cócs
amb codony en el moment de traure'ls amb la pala de dins del forn.
Moure'ls una miqueta bruscament podia fer que es vessara el seu suc; això
deixava una crosta com de sucre cremar a l'interior del forn bastant difícil
de netejar. I no en parlem de si eixe suc et queia a sobre del braç en
el moment de llevar-lo de la pala. Cal dir que he experimentar ambdues
coses.
Els
cócs i els esdeveniments d' alegria familiar sempre han anat lligats:
"és que vénen els meus fills i he fet un cóc amb tomata i un
altre de poma'... "tenim convidats a casa per sopar i et porto a
coure dos cócs amb carn magra, un amb sardina, dos de...".
Aquestes eren frases corrents i normals que les mestresses de casa
covarxines deien als flequers per quedar a una hora determinada i
coure els cócs, si és que no era eixe un dia de "forn per a la
gent". Bé.
Continuem per feina!
Ara
el cóc s'ha convertir en l'àpat-símbol de les festes d'agost,
sobretot dels berenars de les mitges parts dels bous. Cues i més cues
de gent omplen els forns per demanar eixe cóc, més que res amb carn
magra. Podem vore la gent asseguda per les terrasses dels bars o al
mateix cadafal gaudint dels cócs, començant sempre per les barretes
temptadores que pareixen subjectar les tallades de carn magra i
acabant per les baranetes, menys sucoses i entristidores per allò de
representar el termini del plaer.
Ací,
en aquest recull de Dolços i cócs covarxins, trobareu una guia
de la nostra cuina festiva, un receptari, un anedoctari, un seguir d'
eines o ferramentes relacionades amb l' elaboració dels pastissos i,
fins i tot, un glossari de termes.
Només em resta, doncs, felicitar tots els companys i companyes
que hem treballat en aquest projecte i que vostés
gaudisquen llegint-lo.
Bon
profit!
ROCHER
|